De matinada

Publicat el 1 octubre 2006 per tin

Hores òrfenes de matinada
entre llençols plens
del regust incert
de la teva mirada.

Ulls-cristall-calidoscopi.

Polimorfisme hipnòtic
el dels teus cabells al vent.

Miratge delirant
el del teu cos
sota la camisa negra
i els texans arran de pell.

Mans-foc-teranyina.

Refugi estrany
el que cerquen els meus dits
entre les teves mans.

Veu-tortura-bàlsam.

Impertorbable enyor el meu
en forma de pessigolles
sota la pell.

[@more@]

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 comentaris a l'entrada: De matinada

  1. el Lloro diu:
    2 octubre 2006 a les 7:41

    L’enyor de la pell és el més difícil de traginar. Ja trobaràs, Nit, ja trobaràs. Et mereixes trobar algú que et respecti.

  2. Lucrècia Borgia diu:
    3 octubre 2006 a les 21:12

    M’encanten, els teus poemes.