Escriure i esborrar, llegir sense entendre, córrer sense camí.
Despullar-se només de roba. Vestir-se la pell cada matí.
Pinzellades de mirades sobre aquest verd-indecís-por-bogeria.
Esperar.
No queda gaire temps. Deixa de pensar: actua.
[@more@]
Escriure i esborrar, llegir sense entendre, córrer sense camí.
Despullar-se només de roba. Vestir-se la pell cada matí.
Pinzellades de mirades sobre aquest verd-indecís-por-bogeria.
Esperar.
No queda gaire temps. Deixa de pensar: actua.
[@more@]
“Saber sofrir sense llanguir i amar sense esperar”. No sé per què m’has fet pensar en aquest vers de J.V.Foix.
Un petó.
“Despullar-se només de roba. Vestir-se la pell cada matí.” Genial!
Jo posats a esperar, espero (i no és espera, perquè és seguretat) que no deixis mai d’escriure tan bé.
odzapw iwkezj lcrqbzyt xjyogfknm dtkc jszvbg qpae