Un mes darrere un altre.
Detesto les meves paraules un mes darrere un altre.
Em dono dues opcions i agafo la del mig.
Cansament del cansament.
El verb "esperar" és per a persones que pensen, no per a les que senten.
Prou.
[@more@]
-
Entrades recents
Comentaris recents
Arxius
Categories
- No hi ha categories
Meta
“…y sabiendo que como siempre me costaba mucho menos pensar que ser” Rayuela, de J. Cortázar es el llibre que m’estic llegint ara. I, com sempre, en els meus escrits es nota la influència. A io no m’ha acabat de fer el pes el fotolog que he penjat… m’ha semblat una burda imitació, un trist plagi del llibre…
… i si “penses” massa i “sents” massa… que passa? Que es el que detestes, les teves paraules o allò que designen les teves paraules?
Veig una certa evolució en el teu blog i això m’agrada i em sembla positiu perquè no crec en els cops d’estat, sino en els processos lents i imperturbables.
un petonas nina! dimarts dinar uabero??
muaAh!
Doncs a que esperes?
Just do it!
És cert que el cansament cansa molt i que qui espera, desespera. Però tu, Nit, pots detestar qualsevol cosa excepte les teves paraules.
Un petó.