Arxiu de l'autor: tin

El que més m'interessa del seu cosés la seva intel·ligència. La qual cosa no treu que siguiincreïblement bonica. [@more@] Tweet

Sona el Boss al metro. I mires i observes i escoltes i toques i sents.I t’omples els pulmons d’un aire parisenc que corre entre carrers del Raval. I penses, explores, imagines, analitzes cada parany. El plaer de la vida, l’anhel … Continua llegint →

Hi ha coses que importen, i n’hi ha d’altres que no. Es nota, sobretot, quan et venen com a important una cosa que no importa, intentant tapar així la cosa més important del món. En una paraula: persones. Nit de … Continua llegint →

S’asseuen, per casualitat, l’una al costat de l’altra. Just davant meu. Aparentment, pols oposats. Una tan polida, ordenada, impecable. Camisa, americana, sabates. Aires d’executiva. S’està ben quieta. Espera. Tranquil·la. L’altra, tan desastre. Texans gastats, samarreta tallada, motxilla atrotinada. Aire d’activista. … Continua llegint →

Un mes darrere un altre. Detesto les meves paraules un mes darrere un altre. Em dono dues opcions i agafo la del mig. Cansament del cansament. El verb "esperar" és per a persones que pensen, no per a les que … Continua llegint →

Escriure i esborrar, llegir sense entendre, córrer sense camí. Despullar-se només de roba. Vestir-se la pell cada matí. Pinzellades de mirades sobre aquest verd-indecís-por-bogeria. Esperar. No queda gaire temps. Deixa de pensar: actua. [@more@] Tweet

Hores òrfenes de matinadaentre llençols plensdel regust incertde la teva mirada. Ulls-cristall-calidoscopi. Polimorfisme hipnòticel dels teus cabells al vent. Miratge delirantel del teu cossota la camisa negrai els texans arran de pell. Mans-foc-teranyina. Refugi estranyel que cerquen els meus ditsentre … Continua llegint →

…Quizás tus manos den calor… Quizás alegre con mi vozel día de alguien que al pasarme oiga hablar de ti. Quizás… Elefantes [@more@] Tweet

Aquests ulls,aquesta carai aquest cos… Res seria el mateix si tot hagués anat al revés. He dit el que he dit. He callat el que he callat. Per unes raons tan concretes com banals, estúpides o contradictòries. Més o menys … Continua llegint →

Calma.Penombra.Música de fons. I la seva veu. Sovint la recordo així. Parlant. Recordo com vaig aprendre a escoltar-la. Com, a poc a poc, interioritzava tots i cadascun dels seus gestos. El món gira, i tot és diferent. La penombra ha … Continua llegint →